Pràctica de qualitat

Una de les pràctiques que varen ser més significatives durant el meu període de pràctiques, i que pensava que mai podria considerar-la com a bona, és la forma d’organitzar els alumnes quan van d’excursió. Aquesta tractava en agrupar-los per parelles i havien de seguir a les educadores (davant hi havia dues educadores: una per poder vigilar si venia cotxes mentre que  l’altra vigilava els nens, i al darrere la directora vigilant que no quedi ningú al darrere).

La primera vegada que vaig anar d’excursió amb la meva classe (2-3 anys) vaig sentir angoixa al veure que no havia una corda o altre instrument que reculli als nens, i més encara sabent que hi havia un parell de nens conflictius i desobedients. Per aquest motiu li vaig proposar a la directora l’ús d’una corda amb molts de nus, així cada nen poda agafar un i anar en ordre, però em va dir que amb l’ús d’aquesta no es donava peu a afavorir l’autonomia dels alumnes, la socialització i gaudir del passeig. Al començament no ho vaig veure clar, però després d’anar d’excursió pels voltants i a les piscines del municipi, me vaig adonar de que realment tenia raó, que els nens també són responsables d’ells mateixos i que es recolzen entre ells quan passa alguna cosa.

A més, sense contar la meva ajuda, cal afegir que eren tres adults responsables dels nens: dues educadores i la directora, tres adults que poden fer front a una situació d’aquest tipus.

Per tant, els factors que fan que aquesta pràctica sigui de qualitat podrien ser:

•           Treball en equip entre les docents.
•           Respecte de l’autonomia de tots els infants.
•           Respecte del ritme de cada infant.
•           La confiança cap els nens.
•           Gaudir de qualsevol moment (inclòs els moments de transport de l’escoleta fins l’autobús).
•           La interacció entre els nens i les educadores.